El català, com s'ha dit, és un animal que
s'enyora, propici a allò que Carles Riba anomenava “l'esclat sempre imminent de
l'enyor”. Ho va dir solemnement Jacint Verdaguer: “Dolça Catalunya, /pàtria del
meu cor, /quan de tu s'allunya / d'enyorança es mor.” I Pere Quart va
esmenar-li la plana amb la famosa quarteta que dóna a l'enyorament un sentit
positiu: “Avui en terra de França / i demà més lluny potser, /no moriré
d'enyorança, /ans d'enyorança viuré.” I és que la paraula enyorança,
significativament, rima amb recança i també amb esperança: recança de no tenir
el bé desitjat i esperanç de tornar-lo a tenir. Per això José Antonio Marina
diu que el mot català és més complet i precís que la nostalgia castellana
i que la saudade portuguesa, que expressen sentiments més inconcrets i
que són més passives. L'enyorament, en canvi, no només pot ser actiu, sinó fins
i tot dolç, si hem de creure Josep Maria de Sagarra: “Totes les coses vistes
des del mar, /quina mena de mel i d'enyorança!”
Nota: enyor, enyorament e enyorança
significam a mesma coisa.
Traduzindo:
O catalão, como se disse, é um animal que tem saudade,
propício ao que Carles Riba chama “o estalo sempre iminente da saudade”.
Disse-o solenemente Jacint Verdaguer: “Doce Catalunha, /pátria do meu coração, /quando
de ti se afasta / de saudade morre.” E Pere Quart superou-o com a famosa quadra
que dá à saudade um sentimento positivo: “Hoje em terra de França / e amanhã
mais longe talvez, / não morrerei de saudade, mas sim de saudade viverei.” E é
que a palavra enyorança (saudade), significativamente, rima com recança (= pesar ) e também com
esperança: pesar de não ter o bem desejado e esperança de tornar a tê-lo. Por
isso José Antonio Marina diz que a palavra catalã é mais completa e precisa que
a nostalgia castelhana e que a saudade portuguesa, que expressam sentimentos menos
concretos e que são mais passivas. O enyorament, por sua vez, não
apenas pode ser ativo, mas até mesmo doce, se dermos crédito a Josep Maria de
Sagarra: “Todas as coisas vistas do mar, que forma de mel e de saudade!”
Será mesmo?
No comments:
Post a Comment