El futur és incert, però hi ha certeses que són inqüestionables i prediccions que, si res no ho espatlla, es compliran segur. Si avui és dilluns, no m'equivocaré si dic que demà serà dimarts, així que empraré el temps de futur sense por. El que no podem fer és emprar el futur per fer suposicions, cosa que en castellà sí que es pot fer. Imaginem que a la feina un company no ha vingut i demanem per ell; l'espavilat del despatx ens respon de seguida: «Estarà malalt». En el cas que l'espavilat fos endeví, semblaria una sentència de mal averany, perquè l'ús del futur ha de servir només per assegurar o augurar l'esdevenidor, i mai per fer una suposició més o menys hipotètica. En aquest cas, ens servim del verb 'deure': «Deu estar malalt».
Não sei se me convence plenamente. Em outras línguas neolatinas, como em português e em italiano, é possível usar o futuro com a mesma função. Tenho minhas dúvidas se de fato estamos diante de uma contaminação linguística do espanhol para o catalão.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment